Joventut

No sé quin desig sens mida

del fons del cor m'ha brollat;

no sé quins somnis me'n duen

tot sol, ribera de mar...

No sé què em diuen les ones

amb son gemec incessant,

que ressona dins ma vida

corn no hi ressonava abans.

Les ones par que demanin

qualque cosa que no es sap;

i mon cor també demana

com les ones de la mar.

Com dins un camp de roselles

papallons negres i blancs,

penes i goigs aletegen

de ma vida pel nou camp;

mos pensaments fugen, fugen

lluny del niuet de la llar,

cap a la terra promesa

que he entrevista somiant.

Voladores fugitives

que la ribera deixau;

trobaré jo, com vosaltres,

la terra de més enllà?

Oh! Jo t'he vista, t'he vista,

santa llum de l'ideal,

resplendir entre les boires

de l'horitzó llunyedà.

Sense voler he passada

la porta de I 'hort tancat,

on amb penes i ventures

jugaven mos tendres anys.

Per l'ample camp de la vida

gojós i trist ja me'n vaig...

Brilla a mos ulls, sempre pura,

santa llum de l'ideal!