La cançó de l'oruga

Teixim de pressa, que l'estiu vola,

temps ha que e~ canso de viure sola

i arrossegar-me per llot i runa

que ni el sol daura ni veu la lluna.

Teixim la tela que en va em fustiga,

I al vent que passa, i a la formiga...

Teixim, teixim,

la feina és llarga i el fil és prim.

Lo temps s'acosta de cobrar ales

hermosejades amb riques gales,

murmuradores com la bardissa

que gronxa l'aura bellugadissa,

més matisades que la floreta,

més voladores que I' oreneta...

Teixim, teixim,

la feina és llarga i el fil és prim.

Quan vinga el dia prendré volada,

deixant darrere la nuvolada;

sota mes plantes veuré la terra,

crusaré boscos, la va11, la serra

amb una amiga afalagadora,

que mai he vista i el cor ja adora.

Teixim, teixim,

la feina és llarga i el fil és prim.

En l'aromosa, fragant corol·la

de la més bella i humil viola,

pararem casa per a una cria

que beneeixi la llum del dia

fins que al ferir-nos la neu primera

nos amortalli la passionera.

Teixim, teixim,

la feina és llarga i el fil és prim.