La dama del rat penat

Allà baix, al plá,

un llorer hi havia.

Sota del llorer,

bona y adormida,

una dama jau

sobre una catifa;

la catifa es d'or

y de seda fina;

la dama es un cel,

d'hermosa y bonica.

¡Ay, si ella volgués,

jo la vetllaria

de dia y de nit,

de nit y de dia!

Mes un rat penat

que sempre la mira

prop d'ella s'está

y en ella s'ensiza

sens móurers de nit,

de nit ni de dia.

—Senyor rat penat,

per Déu no 'm diria

si es morta la dama

que mon cor admira?

Morta dihuen qu'es,

mes jo la crech viva.

—No 'n es morta, no,

sols está dormida.

Ja es despertará

cuant vinga lo dia,

cuant l'hora n'arribe, cuant l'hora ne sone,

cuant l'hora ne sia.