La menta
A. Massana i Bertran
Jo sóc la menta mentidera
que haig de florir i no puc granar.
Mes l'esperança falaguera
diu que un bell jorn m'hi ajudarà.
I jo confio en Vós, Senyora,
mar de clemència i de dolçor.
Si un jorn vaig ser-ne pecadora,
prou que em rosega l'amargor.
Que en eixa vall on tot hi plora,
m'ha pres el mal d'enyorament.
Oh, "Vas insigne devotionis",
feu que amb Vós grani eternament.