La passionera

La passionera creixia

i engarlandava i guarnia

aquella porta feliç:

mes no n'és com alguna hora

per la seva habitadora

aquella porta que fóra

lo cancell del paradís.

La passionera creixia

i per lo front de Maria

espines eren ses flors.

Cada volta que los veia

una llàgrima li queia

d'aquell ull que sempre roda

ple de dolces resplendors.

La passionera creixia,

i a sa finestra Maria

vers Jesús veient escalar

creus, corones i vergassos,

nuncis greus dc tristos passos,

dels jueus creu veure els braços

que li vénen a robar.

la passionera creixia:

pobre cor lo de Maria

quan la veu paret amunt

enfilar-se amb peus d'aranya

tot teixint sa pena estranya,

embolcar-li sa cabanya

com la mortalla a un difunt!