Muntanyes del Canigó

Muntanyes del Canigó

fresques són i regalades

sobretot ara l'estiu

que les aigües són gelades.

Alguns mesos m'hi he estat;

no hi he vist persona nada

fora d'un rossinyolet

que en eixir del niu cantava.

Ai cançó del sol que surt

i cançó de la rosada!

Ai cançó del fontinyol

i de les flors que s'hi baden!

El rossinyolet s'ha mort;

fa tres dies que no canta.

Jo no puc estar-me allà

que l'enyorament m'hi mata.