Les ànimes

Al toc d'oració, – al toc de les ànimes,

per sota el pinar – les ànimes passen.

Passen com un floc – de boira esblaimada,

lliscant per la vall, – pujant a montanya.

Passen el portal – de l'ermita santa,

al peu de l'altar – lentament s'arranen.

Acotant el cap, – pregant en veu baixa,

Pregant

ab

el cor – precs sense paraules.

No és per elles, no, – que preguen les ànimes;

van pregant

pe'ls

vius –

que'ls

fa bé més falta.

Quan la lluna ha eixit – les ànimes

s'alsan;

s'escampen pel cel – i es fonen

ab

l'aire.