A muntanya

Allí dalt de la muntanya

tot el bé de Déu hi tinc:

les roses de quatre en quatre

i els clavells de cinc en cinc,

l'estimada a la finestra,

l'ovella amb l'esquellerinc;

per rellotge, el sol que toca

a cada hora un greny d'afrau;

el pollancre per la fressa

i l'alzina per la pau,

i per gaudi, cada núvol

ala-estès com una nau;

par jaç d'or, una pallissa,

per llumenera un estel,

per finestra que no es tanca

un retall tot blau de cel;

i per criats que em despertin,

un quiquiriquic i un bel.

Allí dalt de la muntanya,

tant enlaire, tot hi és:

la riquesa ben colgada,

perquè l'home la fangués;

l'alegria entre fretures,

com rosada entre esbarzers;

la salut entre l'orenga

i les flors de penical;

aterrat amb creus de palma,

el dimoni en un fondal,

i Nostre Senyor devora,

estadant del pis de dalt.