Abril

E. Toldrà

Trèmula rialla de dia daurat;

ventijol qui calla en la immensitat.

Palpitant i jove majestat d'Abril;

vestidura nova del arbres.

Sotil diàfana i clara delícia del verd,

amb que el món, suara, de llum s'és cobert

quan el fontinyó tremolant,

sentia la seva frescor tornada alegria.

Pluja lenta i blanca de flors d'ametller,

qui cau de la branca quan l'oratjol ve.

Noies pels portals; finestra enramada;

festes matinals xopes de rosada.

I passa l'Abril damunt de poncelles,

xamós i gentil cantant caramelles.