Abril
E. Toldrà
Trèmula rialla de dia daurat;
ventijol qui calla en la immensitat.
Palpitant i jove majestat d'Abril;
vestidura nova del arbres.
Sotil diàfana i clara delícia del verd,
amb que el món, suara, de llum s'és cobert
quan el fontinyó tremolant,
sentia la seva frescor tornada alegria.
Pluja lenta i blanca de flors d'ametller,
qui cau de la branca quan l'oratjol ve.
Noies pels portals; finestra enramada;
festes matinals xopes de rosada.
I passa l'Abril damunt de poncelles,
xamós i gentil cantant caramelles.