Cançó d’un bell amor

Oh gerda clavellina,

oh rosa purpurina,

oh vós, tota flairosa,

suau i lluminosa

i pura com un Maig,

doneu-me desseguida

un xic de vostra vida,

que pugui d'esta aurora

tenir-ne almenys un raig.

Doneu-me la clarícia,

doneu-me la letícia,

la joia benhaurada

qui us brilla a la mirada

amb tanta suavitat,

que fa de vostre imperi

dolcíssim refrigeri

per qui es sent en tenebres,

rendit i corsecat.

Si sou la ben florida,

com branca reverdida,

siau la ben fruitada,

com branca assoleiada,

i deu-me la dolçor

de fruita ben madura,

que en vostres llavis cura

de fer ben misteriosa,

l'encís d'un breu petó.

Siau com una branca

esponerosa i franca,

i no talment avara

d'aquesta amor tan clara

que dintre el cor teniu.

Doneu-me'l tot, senyora,

doneu-me'l en bonhora,

com la pomposa branca

ses fruites cada estiu.