Cocorococ! (En la naixença d’un noi)

Eulària, noble dama,

és reposant al llit;

hi ha vora seu la fosca,

la pau i un feble crit.

Les coses de la casa

amb un llenguatge mut

es parlen del misteri

i la dolçor que ha dut.

– Un altre – diu el sostre –,

que no em serà constant.

– Un altre – diu la llinda –,

que em deixarà cantant.

– Ell, que m'ignora encara,

– diu el roser flairós –

escamparà mes roses

sobre un cabell tot ros.

Dins ses humides nines,

medita el gos, content:

– No tindrà por de l'ombra,

farà fugî el dolent!

I en l'alta nit profunda

hom sent el gall cofoi

que diu a les estrelles:

– Cocorococ! És noi!