El rei Lear

Era un rei molt vell

amb la barba blanca

i amb els cabells blancs,

i anava pel món

dient mots estranys.

Passava la vida

plorant i rient,

i quan el trobaven

els aucells guaitaven

amb el bec obert.

Els trons i la pluja,

la pedra i el llamp

queien damunt d'ell

i el feien més bell

i el feien més blanc.

I ell deia: Oh, ma estrella,

oh, ma blanca estrella

de dolors feixucs!

Què hi faig a la terra

si sóc blanc com tu?