Els obercocs i les petites collidores

Diu Iris a Myrtila:

–Oh, amiga, jo no sé!...

Tants obercocs hi deixes

damunt l'obercoquer?

–Oh, Iris, prou m'agrada

menjar-ne a torbellins

i sentir l'or alegre

com raja boca endins.

Mes arriba el mal temps

i prop del flam furient,

jo sento en la teulada

dansar teules i vent,

i em plau quan nostra mare,

veient-nos entristits

i com freguem els nassos

i com bufem els dits,

ens dugui riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o obercocs.