L'hort

Entre mon hort i el teu

sols hi ha un mur de rosers rublerts de roses.

De què em deturareu,

guardianes tan dèbils com hermoses?

L'aimada ve amb pas lleu

portada per les ànsies amoroses:

prompte al pes de les nostres abraçades

sereu, roses, marcides i esfullades.

Mes, filles de l'Amor que tot ho anima

no heu pas de témer el nostre;

ella a mon rostre arrima

la seva cara que és germana vostra;

quan em diu que m'estima

un ruixat de petons li cau al rostre.

I en ses galtes llavors acolorades

enceses reixireu i més badades.