Recança

Qui sentís, renovellat,

per la bruixa entesa,

aquell gust precipitat

de la jovenesa;

pluja i vent arremorat,

i l'acàcia en tot esclat

i deixant per l'empedrat

florida estesa!

Ah, l'anar sota l'aiguat

com fent-li escomesa,

d'un sonet mig començat

en l'embrieguesa,

i amb paraigua foradat,

i la lluna pel forat,

i rient a mon costat

una noia encesa!

Qui sentís, renovellat,

per la bruixa entesa,

aquell gust precipitat

de la jovenesa!...