Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: vine, vine!

Però: no passis! – diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

És un recer per a dormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi tan fi,

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull a l'hoste?

Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest camí

a què em convida!

I és camí incert cada matí,

n'és cada vida!