Canço del teuladí

Joyos cassador, passa;

Busca mes brava cassa

I deixam quiet a mí,

Jo soch l'amich de casa,

Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera

Que d'or i de grana tiny la primavera;

No tinch la veu dolça que te 'l rossinyol;

Ni de l'oroneta joliva i lleugera

Les ales que creuen la mar d'un sol vol.

De parda estamenya, sens flors, sense llistes,

Vestit pobre duch;

Mes penes i glories, alegres o tristes,

Les cante com puch.

Les aligues niuen damunt de la roca

Del gorch qu'entre timbes aizampla la boca;

En branca fullosa lo viu passarell;

La tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,

La gralla en els runes d'enfonsat castell.

Jo al home confie la meua niuada,

I pobre i panruch,

Entre la familia, baix de la teulada,

M'ampare com puch.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,

Janglots entre'ls pampols; l'estornell, la oliva;

A serps verinoses, los vistós flamench;

La llántia del temple, la óvila furtiva,

I anyells l'aborrívol condor famolench.

Jo visc de l'almoyna que al humil mai falla;

I em sent benastruch;

Lo grá qu'en les eres se perd entre palla,

Replegue com puch.