Clar de Lluna

Jósef-Zygmunt Szulc

La teva ànima és un paisatge selecte,

que captiven màscares i bergamasques

tocant el llaüt i dansant, i gairebé

tristes sota les seves disfresses capritxoses.

Mentre canten en mode menor

sobre l'amor vencedor i la vida oportuna.

Sembla ser que no creuen en la seva sort,

i la seva cançó es barreja amb la llum de la lluna.

Amb la calma claror de la lluna, trista i bella,

que fa somiar els ocells sobre els arbres,

i sanglotar d'èxtasi els dolls d'aigua,

els grans dolls d'aigua esvelts entre els marbres.