Enyorament
L. Casagemas i Coll
Tristeta, tristeta n'estich des de que
no't
veig;
Soleta, soleta pensant sempre
ab lo
mateix.
T'enyoro, t'enyoro, molt gran es
lo
meu torment...
Jo'm
moro,
jo'm
moro, ay! moriré d'enyorament!
Ja morta, ja morta seré quan tú tornaràs:
La porta, la porta, de mon sepulcre obriràs;
Glaçada, glaçada com una tofa de neu...
T'aimada, t'aimada
, ja haurà entregat l'ànima a Deu!