Esbarjos

Serena era la tarda, l'horitzó d'or;

amb el sol s'adormien tots els remors...

Un rossinyol cantava, bon rossinyol,

cantava entre les branques cançons d'amor.

El seu cant era tendre, tendre i tan dolç,

que de son somni estúpid

tregué

mon cor.

“Cor, oh! cor, semblà dir-li, temps

hà

que dorms.

Canta com altres dies, canta cançons.

Canta la primavera, canta l'amor.

Canta

ta

ben

aimada

, ton àngel bo!”

I en la pau de la vetlla el sol s'ha post,

y'l

rossinyol cantava, bon rossinyol...