Posta de lluna

L'espai en dolces claredats somriu.

Besa la lluna les humils teulades

i els camps, on tot reposa.

Assossegades han mort les fresses de la nit d'estiu.

Sota la llum que brilla com un riu,

les cases una a una es són tancades.

Fins el mussol, qui totes les vetllades

fa penitència en l'olivar soliu,

ara ha callat... La lluna se n'adona

que és tard i fa serena i ja fa estona

que és tota sola sobre el camp dormit.

Va davallant pel cel, mig ensonyada.

Toca a ponent... La lluna s'és colgada

darrera la muntanya. Bona nit!