Lo lliri blanc
M. Ponsa
No ploris, lliri blanc,
si la rosada et mulla,
si et fan doblar lo front
los besos de la pluja.
De vida hi guanyaràs
lo que hi perdràs de túnica:
demà tindràs de goig
lo que ara tens d'angústia.
No ploris, lliri blanc,
de l'afligit figura;
lo núvol que t'escup
te renta i te perfuma
les llàgrimes que beus
són perles que t'incrusta.