Montanyes de Canigó

Muntanyes del Canigó

fresques sou i regalades,

sobretot ara a l'estiu

que les aigües són gemades.

Alguns mesos m'hi he estat:

no hi he vist persona nada

fora d'un rossinyolet

que en eixir del niu cantava.

Ai cançó del sol que surt

i cançó de la rosada!

Ai cançó del fontinyol

i de les flors que s'hi baden.

El rossinyolet s'ha mort,

fa tres dies que no canta.

Jo no puc estar-me allà

que l'enyorament m'hi mata.