Abril
E. Toldrà
Trèmola rialla
de dia daurat;
ventijol qui calla
en la immensitat.
Palpitanta i jove
majestat d'Abril;
vestidura nova
dels arbres. Sotil
diafana i clara
delicia del vert,
amb que el món, suara,
de llum s'és covert
quan el fontinyó
tremolant, sentia
la seva frescor
tornada alegría.
Pluja lenta i blanca
de flors d'atmetller,
qui cau de la branca
quan l'oratjol ve.
Noies pels portals;
finestra enramada;
festes matinals
xopes de rosada.
I passa l'Abril
demunt de poncelles,
xamós i gentil
cantant caramelles.