Abril

E. Toldrà

Trèmola rialla

de dia daurat;

ventijol qui calla

en la immensitat.

Palpitanta i jove

majestat d'Abril;

vestidura nova

dels arbres. Sotil

diafana i clara

delicia del vert,

amb que el món, suara,

de llum s'és covert

quan el fontinyó

tremolant, sentia

la seva frescor

tornada alegría.

Pluja lenta i blanca

de flors d'atmetller,

qui cau de la branca

quan l'oratjol ve.

Noies pels portals;

finestra enramada;

festes matinals

xopes de rosada.

I passa l'Abril

demunt de poncelles,

xamós i gentil

cantant caramelles.