El pardal

Una cançoneta nova,

ai, vos la diré,

del pardal quan s'acotxava,

ai, n'el toranger,

ai, ai, ai, ai,

ne'l toranger.

Anava de branca en branca,

ai, mena remor,

per veure si ho sentiria,

ai, la seva amor,

ai, ai, ai, ai,

la seva amor.

La seva amor n'està en cambra,

ai, que no en sent res,

sinó el mosso de la casa,

ai, o el traginer,

ai, ai, ai, ai,

o el traginer.

Per la finestra més alta,

ai, li'n va parlar,

-Les onze hores són tocades,

ai, ves-te a cotxar,

ai, ai, ai, ai,

ves-te a cotxar.

No és hora de cotxar encara,

ai, vaig de camí,

som fet una prometença,

ai, a Sant Magí,

ai, ai, ai, ai,

a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ésser,

ai, vaig suplicar,

que em deixés tornâ a ma terra,

ai, per festejar,

ai, ai, ai, ai,

per festejar.

De tres amors que en tenia,

ai, `quell aucellet,

Mariagna, Petronila,

ai, i Elisabet,

ai, ai, ai, ai,

i Elisabet.