Joc d'aigua

Al llac de cent nimfees encantades,

eros, etern en el seu marbre pur,

porta a la mà les aigües irisades,

joguina de la llum i de l'atzur.

I en veure-les al vent, assolellades,

tal volta es diu: -oh piadós conjur!

Aigües dorments que jeien endebades

sota la terra o el brostall obscur.

Esgarriades o menys conegudes

fetes al dol, per a tothom perdudes,

jo vull que vinguin per al breu delit;

les alço, i en la llum renovellaire

canten, fulguren una estona enlaire,

sense retret quan cauen tot seguit.