Les roses franques

He vist unes roses – d'un vermell pujat,

D'un vermell negrós, - d'un vermell morat.

Penjaven grontxan-se – del mur d'un jardí:

Ningú les pot heure, - no es poden collir.

Són les roses lliures – de la servitud:

Són les roses franques, - no paguen tribut.

Ni de baix s'abasten – ni de dalt estant:

El gipó ni el gerro – no s'en gaudiran.

Brillar al sol veuran-les – des de lluny la gent,

Donaran la flaire – al bon grat del vent;

Mes cap mà atrevida – les apomarà

Ni alenada humana – les mustigarà.

No com les flors altres, - són de qui les vol:

Són lliures, són pures, - són del vent i el sol.

Passaran la vida – gronxant-se i rient,

I abrusades se les emportarà el vent.