Cançoneta humil de mitjanit

Maria, roser florit

dins el cor de la tenebra.

De la branca de David

floria una rosa vera.

Volem adorar l'Infant,

tremolós com una estrella,

i veure aquell bou pesant

i sentir un belar d'anyella.

Ja som tots aquí, Senyor,

i els morts ens fan companyia.

Ens aclara la claror

que surt de vostra establia.

I en la fredor de la nit

el dolç Infant que somica

reposarà en nostre pit

i el bressarem una mica.