L'hora de l'alba

Donem-nos la mà,

és l'hora de l'alba.

Donem-nos la mà,

que l'ombra se'n va.

Deserta, rosada,

la pau del matí.

Amb l'última estrella

clareja el camí.

La porta és oberta

i el cor se n'hi va.

és l'hora de l'alba,

donem-nos la mà.

Deixarem la prada,

passarem el riu.

En tendres cabanes

fumeja el caliu.

Ens crida la vida

muntanyes enllà.

És l'hora de l'alba,

donem-nos la mà.

Pardals i cardines

aixequen el vol,

les vinyes més altes

verdegen al sol.

Si mires enrere,

t'enlluernarà.

Com el primer dia

donem-nos la mà.

És l'hora de l'alba.

Donem-nos la mà,

que l'ombra se'n va.