Aigües de la primavera

M. Blancafort

Aigües de la primavera

que degoten pels jardins,

posades damunt les branques,

les gotes es tornen brins.

Al cor d'una trista fotja

tremolen els cels divins.

S'acuita la neu a fondre's

i baixa torrent endins;

la fressa de les escumes,

com mou el fullam dels pins!

Com sotgen, les flors novelles!

Com dringuen aquests matins!

Al riu de les aigües noves

diuen que hi ha tres remolins:

”L'un molia or i plata,

l'altre perles i robins,

l'altre l'amor de les dames

que captiven els fadrins”.