Jardinet

Ai! la rosa, rosa,

ai! el clavell roig;

poncella desclosa

on la llum reposa

fulgurant de goig.

Jardinet, si tu sabies,

quines penes fas sofrir!

En tu penso nits i dies

i no tens repòs per mi.

L'aigua fresca, fresca,

rega i regaràs;

l'aigua corre i tresca

com raig d'una bresca,

regadora al braç.

Jardinet, si tu sabies,

quin delit jo poso en tu,

no conec de melangies

ni altre afany mon cor s'endú.

L'hora bella, bella,

tots els dematins

una flor novella,

com una altra estrella

entre el verd dels brins.

Jardinet, si tu sabies,

quin bo dóna el teu florir,

si cregués les gelosies

jo et voldria sempre així.

Ai! la rosa, rosa,

ai! el clavell roig;

poncella desclosa

on la llum reposa

fulgurant de goig.