Maig

Terra qui floreix,

mar qui s'hi encanta,

suavíssim bleix

de vida triomfanta.

Pluges cristallines,

aigües reflexant

tendros infantines

qui riuen brillant.

Claretat sonora,

núvol qui s'hi pert,

aura qui eixamora

la tendror del vert.

Bordoneig suau

d'abelles, profunda,

silenciosa pau

d'un hora fecunda.

Món rejovenit,

amor que hi esclata,

deliciós oblit

del les nits de plata.

Quan el pleniluni,

de Maig, silenciós,

de qualque infortuni

sembla di a les flors.