El sonet dels llavis

Seguidament els llavis cantaria

amb què em persuadeixes i m'arbores.

Tos llavis són metzines temptadores,

ires de voluptat i de follia;

Saben paraules embriagadores,

i el dolç segell que l'esperit desnia;

besen de nit amb flaires dormidores

i criden clars en aixecar-se el dia.

O llavis, de la cara en la blancor

són escarlates de cruel bellesa.

O llavis, llavis, quina sang malmesa

De ferit us ha dada l'encesor?

Quin cor xuclàreu, que teniu tebior

d'alguna visa que va poc heu presa?