L'elegia d'una rosa

Quina cosa, Déu meu, quina cosa!

és la cosa més trista d'enguany.

Se m'ha mort una rosa, la rosa;

se m'ha mort sense pena ni plany.

Ni la pluja ni el vent li han fet nosa,

ni ha mirat de collir-la l'estrany.

Se m'ha mort una rosa, la rosa,

que potser ni tenia averany.

Ni la bella il·lusió l'ha desclosa,

ni ses fulles puní el desengany.

Se m'ha mort una rosa, la rosa;

se m'ha mort tota sola en el tany.