Aquestra nit un mateix vent

Aquestra nit un mateix vent

I una mateixa vela encesa

Devien dur el teu pensament

I el meu per mars on la tendresa

Es torna música i cristall.

El bes se'ns feia transparència

- Si tu eres l'aigua, jo el mirall -

Com si abracéssim una absència.

¿El nostre cel fóra, potser,

Un somni etern, aixi, de besos

Fets melodia, i un no ser

De cossos junts i d'ulls encesos

Amb flames blanques, i un sospir

D'acariciar sedes de llir?