Ara no sé si et veig, encar

Ara no sé si et veig, encar.

Els ulls et miren, i voldria

que aixó fos veure't. Si sabia

que et veig i et sé, com fóra avar

de poder dir que cap mirall

del món, ni l'aigua més serena

no et saben dir; que sols alena

un pit que estimi el que el cristall

no veu ni diu! Si fos així!

Que tu només fossis en mi!

Lluny dels meus ulls, tan limitada,

tan reduïda a gest, a esguard,

a imatge, a veu, que jo fos part

de tu, vivent per ma mirada.