Jo et pressentia com la mar

Jo et pressentia com la mar

I com el vent, immensa, lliure,

Alta, damunt de tot atzar

I tot destí. I en el meu viure,

Com el respir. I ara que et tinc

Veig com el somni et limitava.

Tu no ets un nom, ni un gest. No vinc

A tu com a la imatge blava

D'un somni humà. Tu no ets la mar,

Que és presonera dins de platges,

Tu no ets el vent, pres en l'espai.

Tu no tens límits; no hi ha, encar,

Mots per a dir-te, ni paisatges

Per ser el teu món - ni hi seran mai.